Anèmia perniciosa (manca de vitamina B12)

Preguntes amb resposta

És cert que els vegetarians tenen més risc de sofrir anèmia?

La vitamina B12 és un dels nutrients potencialment deficitari en aquesta dieta si no es respecta la ingesta d'ous i llet. Algunes algues també contenen aquesta vitamina, però la seva aportació és tan variable que no es recomanen com a suplement exclusiu. També trobem carns vegetals enriquides amb vitamina B12, útils per a cobrir les necessitats en aquesta vitamina. La inclusió en la dieta d'aliments germinats o fermentats de soia contribueix a aconseguir l'aportació precisa.

Debat, parlen els científics

En 1934 el premi Nobel de medicina va ser per als descobridors de l'anèmia perniciosa: George Whipple, George Minot i William Murphy.

George Whiple quan va començar aquestes recerques sabia que una alimentació completa era imprescindible per a aconseguir una bona recuperació després d'una pèrdua de sang, però no coneixia exactament com influïen els nutrients en aquest procés. En 1917 va aconseguir curar l'anèmia que sofrien els seus gossos. Les experiències realitzades li van portar a descobrir que alguns aliments concrets produïen una estimulació de la medul·la òssia, on es produeixen els glòbuls vermells.

William Murphy i George Minot, pràcticament al mateix temps que Whipple, estudiaven a Harvard l'anèmia perniciosa. Sobre aquesta malaltia es coneixia només la seva existència, ja que la seva etiologia i tractament eren totalment desconeguts. Fins a aquest moment l'anèmia perniciosa era tractada amb l'administració d'arsènic, transfusions de sang i amb l'extirpació de la melsa. Aquests autors, coneixedors dels treballs de Whipple, van començar a alimentar als seus malalts amb els aliments que tenien una major influència en la formació de la sang. Ho van fer amb 300 grams de fetge obtenint resultats bastant satisfactoris en els pacients que patien anèmia per pèrdua de sang. La desaparició de la simptomatologia els va fer pensar que l'anèmia perniciosa era una malaltia de carència, i van concloure que el fetge havia de contenir o segregar alguna substància que afavoria l'activació de la medul·la òssia.

D'altra banda, les experiències anteriors van ser el punt de partida d'un experiment realitzat per William Castle sobre el factor intrínsec. Coneixia que els malalts recuperats d'anèmia perniciosa produïen sucs gàstrics deficients, la qual cosa podia ser el motiu d'una deficient absorció d'unes certes substàncies dels aliments. Volia comprovar si en els sucs gàstrics d'una persona sana podia haver-hi alguna substància que facilitava l'absorció d'una altra substància dels medicaments o aliments i que ajudava en la formació de la sang. Castle va poder demostrar que els sucs gàstrics dels malalts d'anèmia perniciosa mancaven d'aquesta substància, i que els sucs d'una persona sana sí que la contenien. Aquesta substància és el factor intrínsec de la mucosa gàstrica, necessari per a la posterior absorció de la vitamina B12.

Com cuinar i condimentar?

• A l'hora de cuinar es pot utilitzar tot tipus de preparacions culinàries. Preferir aquelles que requereixin menor aportació grassa: planxes, graelles, rostits (forn, papillote), microones, coccions en aigua (vapor, bullit, escalfado).
• Utilitzar moderadament fregits, arrebossats, empanats, guisats i estofats (desgreixar en fred, millora la seva conservació i la seva qualitat nutricional).
• Perquè el menjar resulti més apetitosa es poden emprar diversos condiments: alfàbrega, fonoll, comí, estragó, llorer, farigola, orenga, julivert, pebre, pebre roig.
• El vinagre i l'oli (oliva i llavors) poden ser macerats amb herbes aromàtiques.
• En l'elaboració de salses, els vins o altres begudes alcohòliques com a ingredient flambeados poden fer més saboroses diverses receptes.

A més... (no tot és menjar)

• En cas de seguir una alimentació estrictament vegetariana o travessar alguna situació que afavoreixi el dèficit en l'aprofitament d'aquesta vitamina, han de realitzar-se anàlisis periòdiques com a mesura profilàctica.
• A causa de l'estreta relació que té el dèficit de vitamina B12 amb el de folats, en cas d'anèmia deguda a la falta d'aquesta última vitamina, el metge valorarà en l'analítica els nivells de vitamina B12, per a procedir a un tractament més efectiu.
• Aprendre a relaxar-se i a portar un ritme de vida més tranquil, ja que l'estrès i els nervis poden provoquen diarrees per augment de la motilitat intestinal, la qual cosa condueix a pèrdues majors d'aquesta vitamina.
• Existeixen uns certs fàrmacs que interfereixen amb l'absorció de vitamina B12, per la qual cosa poden agreujar la situació: La colquicina, fàrmac utilitzat en el tractament de gota per a reduir la inflamació d'articulacions, produeix malabsorció d'aquesta vitamina perquè altera la mucosa gàstrica.