Càlculs renals

La litiasi de l'aparell urinari és una malaltia crònica el tractament de la qual no es fonamenta només en mesures mèdiques o quirúrgiques. Excepte alguns casos en els quals hi ha factors estructurals, morfològics o altres condicions mèdiques clarament que predisposen a la patologia, la major part de les persones que els sofreixen tenen algun trastorn en l'absorció, metabolisme o excreció dels components dels càlculs (calci, àcid oxàlic, àcid úric, fosfat, etc.) i/o de les substàncies inhibidores de la formació dels mateixos (àcid cítric i magnesi) o de l'acidesa (pH) de l'orina. En algunes ocasions no és possible saber si aquests trastorns són congènits o adquirits, podent la formació de càlculs ser secundària a més d'un trastorn metabòlic o a unes certes malalties i infeccions. 

Encara que no existeix cap edat, país o grup ètnic protegit contra aquesta comuna malaltia, el pic d'incidència se situa entre els 30 i 60 anys, en els mesos de calor (juny a setembre) i en persones amb activitats professionals sedentàries o exposades a la calor. 

Amb els coneixements actuals es pot alterar la cadena d'esdeveniments que acaba en la formació de càlculs, canviant alguns factors ambientals, com la dieta (hàbits alimentaris) de la persona, a qui es pot indicar normes comprensives segons el tipus de càlcul que es tracti.