Osteoporosi

L'osteoporosi es caracteritza per una reducció de la massa òssia responsable d'un augment de la fragilitat dels ossos i, en conseqüència, de fractures espontànies.

La major incidència d'aquesta patologia es dona en dones després de la menopausa, en la qual es produeix pèrdua òssia, sobretot trabecular (de l'interior de l'os). Entre els 40 i els 50 anys, el cicle sexual femení es fa irregular fins que cessa completament. Aquest període es caracteritza per la manca d'estrògens (hormones sexuals femenines), la qual cosa suposa uns canvis fisiològics importants, entre ells la pèrdua de massa òssia i l'aparició d'osteoporosi, que en les dones sol començar immediatament després de la menopausa i que augmenta el risc de fractures sobretot de vèrtebres i de coll de fèmur. En aquest sentit, el sexe femení és un factor de risc en el desenvolupament d'aquesta patologia. Encara que també pot afectar els dos sexes a una edat més avançada. produint-se pèrdua òssia tant cortical (de la part externa) com trabecular, la qual cosa pot provocar fractures de fèmur, tan comuns en aquestes persones.

L'os no és una cosa inerta que només serveixi de sustentació per a la resta de les estructures de l'organisme. Des del naixement, els ossos tenen un metabolisme molt actiu que no acaba amb el creixement. Una vegada finalitzat el seu desenvolupament, l'os està en contínua renovació i remodelació.

El creixement més ràpid de la massa òssia es produeix des de l'inici de la pubertat fins al final de l'adolescència. La meitat del capital ossi s'adquireix durant aquest període. A continuació, ve la fase de consolidació que dura aproximadament fins als 30 anys. És sobretot en aquesta època quan la prevenció, per mitjà d'una alimentació adequada adquireix major relleu. Una aportació correcta de calci és decisiu per a obtenir una bona massa òssia. Per tant, el capital ossi constituït en l'adolescència pot ser un bon factor de prevenció de l'osteoporosi.

A partir dels 30 anys aproximadament, el cos humà comença a perdre massa òssia a un ritme d'al voltant del 5% cada 10 anys, un volum de pèrdua que afecta de manera idèntica a tots dos sexes. No obstant això, en les dones a partir de la menopausa, la destrucció òssia arriba a ser fins i tot del 2% durant cadascun dels 5 o 10 anys següents. És a dir, la pèrdua de massa òssia es produeix a un ritme quatre vegades més ràpid que abans de la retirada de la menstruació.