Intolerància al gluten

La celiaquia és una malaltia intestinal crònica relativament comuna que provoca malabsorció, deguda a l'alteració de la mucosa de l'intestí prim proximal (la part d'intestí més pròxima a l'estómac), podent presentar-se per primera vegada en la infància (el més comuna) o en l'edat adulta.

Es caracteritza per la intolerància al gluten, complex de proteïnes contingudes en el blat, sègol, civada, ordi i triticale (híbrid de blat i sègol) i aliments que continguin aquests grans. En concret és la gliadina, un dels components del gluten, la substància que resulta tòxica per a persones amb aquesta patologia. En introduir aliments amb glútens en la dieta s'inicia la simptomatologia: irritabilitat, inapetencia, distensió i dolor abdominal, deposicions freqüents, pudents, espumoses i voluminoses, a vegades acompanyades de vòmits. Amb freqüència es desenvolupa deficiència d'uns certs nutrients, principalment vitamines i sals minerals.

Els símptomes intestinals i el retard en el creixement són comuns en aquells nens diagnosticats dins dels primers anys de la seva vida. El desenvolupament en la persona adulta es distingeix per l'aparició de símptomes extraintestinals com a talla baixa, anèmia ferropènica (veure capítol d'Anèmies), retard en el desenvolupament, etc.