Anèmia ferropènica (manca de ferro)

L'ANÈMIA FERROPÈNICA ES CARACTERITZA PER UN DESCENS dels dipòsits de ferro orgànics, provocant paral·lelament una reducció del nombre d'hematies o glòbuls vermells. L'organisme conté uns 4 grams de ferro dels quals la major part (uns 2,5 grams) es troben units a una proteïna (transferrina) formant l'hemoglobina. Aquesta és la molècula que transporta l'oxigen des dels pulmons a totes les cèl·lules. Per tant, el ferro és imprescindible per a la formació de l'hemoglobina. En el fetge, la melsa i la medul·la òssia s'emmagatzema en forma de ferritina que constitueix la reserva de ferro en l'organisme.

Diàriament, una persona adulta perd al voltant d'1 mil·ligram de ferro a través de la pell, mucoses, femta i orina. La dona fèrtil té majors pèrdues a través de la menstruació. Durant l'embaràs existeix un cert grau d'anèmia causat per un augment de la demanda de ferro per part del fetus acompanyat d'un increment del volum de sang circulant. En els adults la causa més freqüent sol ser la pèrdua crònica de sang o la disminució en l'absorció d'aquest mineral per malalties que afectin el duodè -part de l'intestí pròxima a l'estómac on es produeix l'absorció del ferro- (úlceres, hemorroides, malaltia inflamatòria intestinal...). Els nens presenten sovint aquest tipus d'anèmia durant els períodes de desenvolupament i creixement ràpids per un augment de les necessitats d'aquest mineral.

L'anèmia ferropènica que es deu a una ingesta inadequada de ferro es denomina nutricional, sent la més freqüent en el nostre mig i la que desenvoluparem. Una alimentació insuficient o monòtona pot afavorir un consum habitual baix en ferro.

Els símptomes són similars a altres anèmies: cansament, pal·lidesa, feblesa. El començament sol ser insidiós. La pell, mucoses i ungles estan pàl·lides per la disminució de l'hemoglobina. Si l'anèmia és de llarga evolució pot trobar-se atròfia de les papil·les gustatives de la llengua.