Parkinson

Avui dia, les malalties degeneratives constitueixen un gran problema sanitari donat l'augment de la seva incidència social en les últimes dècades. Al contrari del que pensa una gran part la població, la seva aparició no sempre es produeix en persones majors; també poden patir-les persones joves d'entre 20 i 40 anys segons la malaltia de què es tracti. Les línies de recerca actuals pretenen identificar les causes d'aquestes malalties, ja que, malgrat els avanços en el diagnòstic i tractament, moltes són encara de causa desconeguda: Parkinson, Alzheimer, esclerosi múltiple, fibromiàlgia... Encara queda molt per investigar, per la qual cosa de moment no és possible establir estratègies o mesures de prevenció. En aquest capítol només es farà referència a la malaltia de Parkinson, ja que és l'única d'aquestes patologies en la qual algunes pautes d'alimentació poden millorar la qualitat de vida del pacient. En la resta, no existeix encara una terapèutica dietètica específica que ajudi a millorar els símptomes de la malaltia, això sí, la dieta, en qualsevol cas, tindrà com a objectiu que la persona mantingui o abast un bon estat nutritiu en funció de la seva situació particular, és a dir; que es cobreixin totes les seves necessitats energètiques i nutritives per a evitar la malnutrició i/o possibles mancances o deficiències de vitamines i minerals.

El Parkinson és una malaltia que afecta més de 65.000 espanyols i la incidència dels quals va en augment. Constitueix una de les causes d'incapacitat en les persones majors; no obstant això, cada vegada afecta a persones més joves, fins i tot a individus menors de 40 anys. Es tracta d'una degeneració crònica i progressiva de les estructures cerebrals encarregades de la coordinació del moviment, equilibri i la postura. Actualment compta amb bons tractaments farmacològics i psicològics que permeten al pacient realitzar una vida pràcticament normal. Els símptomes més comuns són: tremolor lent i rítmic que no es presenta en tots els casos (més evident quan s'està en repòs), alentiment del moviment, que es dona tant en els moviments automàtics -deglutir, parpellejar, etc., com en els voluntaris, bradicinesia (falta d'expressió en la cara), rigidesa muscular, anomalies posturals (inclinació del cap i el tronc cap endavant, tendència a mantenir els colzes i genolls encongits), anomalies en caminar (marxa lenta, passos curts i ràpids, augment brusc del ritme de la marxa), trastorns de l'equilibri (es poden manifestar en la malaltia avançada), restrenyiment, insomni, alteració de la visió.... La teràpia actual redueix al màxim els seus símptomes i combina fàrmacs, pautes dietètiques, fisioteràpia, logopèdia, atenció psicològica i, només en casos seleccionats, cirurgia.