Restrenyiment

Es tracta d'un quadre caracteritzat per una reducció en el número i pes normal de les deposicions i amb freqüència s'associa a un enduriment de la textura de la femta. El seu diagnòstic és difícil de determinar, donada la naturalesa subjectiva del problema i la dificultat de concretar l'hàbit intestinal normal, clarament influït per les diferències socioculturals i dietètiques. En una població general sana, la freqüència normal de les deposicions oscil·la entre tres per setmana i tres diàries, que s'expulsen sense dificultat en el 75% de les ocasions. La defecació ha de ser indolora, no requerir esforç excessiu i ser completa. Sota aquest criteri, podem definir el restrenyiment com la dificultat en la defecació en més del 25% de les ocasions i/o amb una freqüència inferior a tres deposicions a la setmana, associada a vegades amb enrampades abdominals i flatulència, que segueixen a l'expulsió defectuosa de femta, generalment de consistència dura i en forma de boletes, que poden estar molt per sota del pes normal (250 grams diaris). Així mateix, poden presentar-se altres símptomes com ara mal de cap, irritabilitat i falta d'apetit. La persona que sofreix de restrenyiment pot presentar totes o tan sols algunes d'aquestes característiques.

Entre les causes més comunes que donen lloc a aquest quadre, agut o crònic, es troben:

• La falta d'aliments rics en fibra (verdures, fruites, llegums, cereals integrals, fruits i fruites seques) en la dieta quotidiana unida a una baixa ingesta de líquids que fa que la femta siguin de petit volum i molt dures.
• La feblesa dels músculs de la paret abdominal i del sòl de la pelvis que intervenen en la defecació.
• La presa d'uns certs medicaments (codeïna en catarros, analgèsics, sedants, ferro oral i antidepressius, entre altres) que provoquen una disminució del peristaltisme intestinal, el també ocorre en malalties com la diabetis, l'hipotiroïdisme, la malaltia de Parkinson i processos naturals com la gestació.
• La predisposició genètica que tenen algunes persones davant el restrenyiment.
• L'edat: el restrenyiment és molt comú en les persones majors de 65 anys a causa d'alteracions en el trànsit intestinal, agreujat a vegades per la immobilitat, la polifarmacia i la deterioració mental.
• Les malalties anorectals: fissures o hemorroides que causen defecació dolorosa, la qual cosa porta a evitar tots els moviments intestinals.
• La malaltia del còlon irritable, malaltia diverticular o altres causes, incloent-hi l'absència d'entrenament intestinal en persones amb accidents cerebrovasculars, malalties musculars i neurològiques, disminuïts psíquics, els viatges, l'estrès o la depressió que s'associen a un emmagatzematge prolongat de la femta en la porció final del còlon.
• L'estenosi (estrenyiment de l'intestí), els pòlips o el càncer de còlon, situacions en les quals es produeix obstrucció de l'intestí gros.

En qualsevol dels casos, el tractament ha de ser etiològic, és a dir, en funció de la causa que origina el quadre (tractament dietètic, foment d'exercici físic, reeducació de l'hàbit intestinal, pautes higièniques i tractament amb laxants en casos específics, etc.). Quant a la dieta, resulta obvi que aquesta juga un paper molt important, no sols en la seva prevenció, sinó també en el seu tractament i en la resolució dels símptomes.