Càlculs renals

Preguntes amb resposta

És perillós prendre suplements de vitamina C quan es tenen càlculs d'oxalat?

El consum de grans quantitats d'aquesta vitamina ha aconseguit gran popularitat. Són aliments rics en vitamina C: Kiwi, taronja, guaiaba, mango, llimona, tomàquet, bròcoli, coliflor, pinya, maduixa... La vitamina C o àcid ascòrbic és un precursor de l'oxalat en el nostre organisme. No obstant això, la ingesta de 5/aliments-aconsellats-permesos-i-limitados0 grams d'aquesta vitamina en forma comercial només dona com a resultat una petita elevació de l'oxalat en orina, per la qual cosa no sembla existir una associació entre aquests suplements de vitamina C i els càlculs oxalat càlcics.

Debat, parlen els científics

Els càlculs renals es poden formar en el ronyó o en la pelvis renal per dipòsits de cristalls presents en l'orina. La majoria són cristalls d'oxalat de calci. La infecció o una obstrucció poden exercir un gran paper en la seva formació. A vegades apareixen quan el nivell de calci en la sang s'eleva anormalment, com en els trastorns de les glàndules paratiroidals. En altres casos apareixen quan el nivell d'àcid úric en la sang és alt (vegeu Hiperuricèmia i Gota). La ingestió excessiva de calci i oxalat juntament amb una aportació escassa de líquids, poden afavorir l'aparició de càlculs. No obstant això, en la majoria dels casos la causa és desconeguda. Els càlculs poden produir hemorràgia, infecció secundària o obstrucció.

Com cuinar i condimentar?

• Preferir aquelles tècniques culinàries que menys grassa aporten als aliments: amb aigua -cuit o bullit, vapor, escalfado-, ofegat, planxa, forn i papillote.
• Pot emprar-se la fritada per a truites, regirat i croquetes, a la temperatura adequada per a absorbir mínima quantitat d'oli.
• Perquè el menjar resulti més apetitosa es poden emprar diversos condiments:
  • Àcids: vinagre i llimona.
  • Al·liacis: all, ceba, ceba tendra, cebollí, chalota, porro, segons tolerància.
  • Herbes aromàtiques: alfàbrega, fonoll, comí, estragó, llorer, farigola, orenga, julivert, mejorana.
  • Evitar les espècies fortes: pebre (negra, blanca, caiena i verd), pebre roig, vitet.
  • El vinagre i l'oli (oliva i llavors) poden ser macerats amb herbes aromàtiques.
  • En l'elaboració de salses, els vins o altres begudes alcohòliques com a ingredient flambeados poden fer més saboroses diverses receptes (l'alcohol s'evapora durant la cocció).

A més... (no tot és menjar)

• Prevenció d'infeccions urinàries.
• Control de l'acidesa de l'orina.
• Exercici físic.
• Reduir l'estrès, dormir prou.
• Evitar altes pèrdues de líquids (sauna, sol, exercici extenuant, abús de laxants i diürètics).
• Pot ser recomanable la ingesta de suplements de fibra. La fibra amb el calci forma en l'intestí complexos no absorbibles; 36 g de segó de blat redueixen l'excreció de calci en un 10% en subjectes sans, suposant-se un efecte major i una disminució de la incidència de nous càlculs en persones amb nivells elevats de calci en l'orina.
• L'àcid cítric és un inhibidor de la formació de càlculs. Una única dosi nocturna de "citrat potàssic" incrementa significativament l'eliminació urinària de citrat i alcalinitza l'orina, disminuint la recurrència en la formació de càlculs. És preferible el citrat farmacològic que el de fonts naturals (fruites i vegetals), perquè aquest pot causar un augment de l'oxalat en orina per les quantitats que serien necessàries per a aconseguir l'esmentat efecte.
• El magnesi disminueix el risc de litiasi per múltiples mecanismes i la seva concentració en orina és un dels més potents inhibidors de la formació de càlculs. En la pràctica, l'administració oral d'òxid de magnesi o citrat magnèsic incrementa la concentració urinària de magnesi i citrat. No hi ha evidència que les fonts naturals de magnesi (llet, blat, pollastre, coliflor, espinacs, salmó, tonyina) produeixin nivells adequats en orina per a aquest efecte protector.
• El dèficit de potassi pot incrementar el risc litiàsic perquè s'associa amb increments de calci en l'orina (diürètics que eliminen potassi, diarrees i vòmits severs, són situacions que poden produir dèficits d'aquest mineral).