Al·lèrgia a l'ou

Els aliments poden provocar, en determinats casos, reaccions adverses que afecten la salut de l'individu que les pateix. Aquestes reaccions poden ser tòxiques, d'intolerància degudes la majoria de les vegades a alteracions enzimàtiques o de causa desconeguda (aquestes reaccions són les més freqüents); i immunològiques (en ella s'inclouen les típiques reaccions al·lèrgiques i altres processos de causa).

Ens referirem exclusivament a les reaccions immunològiques, començant per les reaccions al·lèrgiques, i en el cas de l'ou cal tenir present que poden produir al·lèrgia tant la clara com la gemma, encara que predomina la primera. Des d'un punt de vista clínic aquestes reaccions poden cursar amb una sèrie de característiques que comprenen:

• Reaccions anafilàctiques: reaccions al·lèrgiques generalitzades que revesteixen una especial gravetat i que han de ser tractades immediatament per a evitar situacions vitals compromeses.
• Símptomes cutanis: els més freqüents i solen cursar amb crisis d'urticària més o menys generalitzada, acompanyada a vegades per inflors (angioedema) que afecten habitualment la cara, principalment parpelles, llavis i pòmuls. També pot provocar l'aparició de dermatitis atòpica. En l'ou, l'ovoalbúmina és la proteïna més sovint implicada i en la majoria de casos produeix al·lèrgies per reacció creuada amb la llet i l'ou.
• Símptomes respiratoris: crisi d'asma i/o rinitis o edema de laringe.
• Símptomes gastrointestinals: dolor abdominal, nàusees, vòmits i diarrees.
• Símptomes neurològics: migranya, trastorns del son...

Segons assenyala la Societat Espanyola d'Alergología i Immunologia Clínica, la conducta a seguir enfront d'un quadre sospitós d'al·lèrgia a aliments és el següent: en primer lloc, ha de fer-se un diagnòstic de seguretat que s'aconsegueix a través d'una història clínica detallada i dirigida i la realització de proves diagnòstiques que inclouen proves cutànies, proves de laboratori i proves de provocació o dietes d'exclusió. El conjunt d'aquestes proves, realitzades per experts, permet un diagnòstic de seguretat de la malaltia al·lèrgica. El tractament de base consisteix en l'evitació de l'aliment responsable de provocar la resposta al·lèrgica, tenint en compte a més la possibilitat de presentació de reaccions creuades amb altres substàncies. El tractament dels símptomes apareguts en el curs d'una reacció al·lèrgica depèn de les característiques de cada quadre en particular.