Restrenyiment

Preguntes amb resposta

És el mateix prendre's un suc que ingerir fruita fresca?

Quan s'elaboren sucs a casa sol emprar-se l'espremedora pel que la polpa, on està part de la fibra, no s'aprofita. Per tant, és millor la fruita sencera, si pot ser amb pell i ben rentada, o bé els liquats, batuts, compotes etc., en els quals roman la fibra de la polpa.

És cert que la llet restreny?

No. Només ocorre en persones sensibles, en les quals la llet no és ben tolerada, per la qual cosa se solen produir episodis alterns de restrenyiment i diarrea. D'altra banda, el iogurt i altres llets fermentades ajuden a equilibrar la flora de l'intestí, milloren les secrecions intestinals i estimulen el moviment intestinal, per la qual cosa estan especialment recomanats.

Debat, parlen els científics

Els experts en Gastroenterologia recomanen, com a primera opció en el tractament del restrenyiment, una dieta amb abundants aliments rics en fibra (10-15 grams per cada 1.000 quilocalories) i líquids (fins a 2 litres al dia, d'aliments i de begudes). Els suplements de fibra i els laxants s'empraran només en cas que la dieta no tingui l'efecte esperat. Les conclusions derivades de la Taula Rodona sobre l'ús de laxants celebrada en el transcurs de la Tercera Setmana Europea de Gastroenterologia (Oslo, juny de 1994), recomanen que en les situacions en la qual es requereix l'ús regular de laxants s'utilitzin suplements de fibra i agents formadors de bitlla (fibra que augmenta la grandària de la femta -salvat de blat, llavors de lli, psillium) o bé lactulosa (provoca diarrea aquosa, 15-45 mil·lilitres en una sola presa, preferiblement després del desdejuni, d'ocupació en casos concrets i per poc temps), segons cada cas. L'ús de laxants irritants ha de limitar-se a curts períodes de temps i en casos específics. Ha d'informar-se a la població general rigorosament dels riscos que comporta l'ús crònic de laxants, així com l'ocupació inadequada d'aquests fàrmacs com a productes aprimadors.

Com cuinar i condimentar?

• Optar per les tècniques culinàries que menys grassa aporten als aliments: a l'aigua -cuit o bullit, vapor, escalfado-, ofegat, planxa, forn i papillote.
• Utilitzar moderadament fregits, arrebossats, empanats, guisats i estofats (desgreixar en fred, millora la seva conservació i la seva qualitat nutricional).
• Respecte al llegum, un remullo prolongat (major de 8h) i trencar el bulliment a meitat de cocció, disminueix la possibilitat que causin flatulència.
• Perquè el menjar resulti més apetitosa es poden emprar diversos condiments:
• Àcids: Vinagre i llimona.
• Al·liacis: All, ceba, ceba tendra, cebollí, chalota, porro, segons tolerància.
• Herbes aromàtiques que ajuden a la digestió: romaní, sàlvia, farigola, llavors de fonoll o fonoll fresc (bulb semblant a una ceba), toronjil, alcarevea, sajolida d'estiu.
• Evitar les espècies fortes: Pebre (negra, blanca, caiena i verd), pebre roig, vitet.
• El vinagre i l'oli (oliva i llavors) poden ser macerats amb herbes aromàtiques.
• En l'elaboració de salses, els vins o altres begudes alcohòliques com a ingredient flambeados poden fer més saboroses diverses receptes.

A més... (no tot és menjar)

• Reeducar el reflex defecatorio, acudint al bany en hores fixes, perquè així rememorin l'horari usual d'èpoques amb normal funcionament intestinal.
• Realitzar taules de gimnàstica abdominal que pot practicar-se a primera hora del matí i abans del sopar, durant 10 minuts. Aquests exercicis estimulen i tonifiquen la musculatura abdominal implicada en el procés evacuatorio.
• En unes certes circumstàncies el metge podrà prescriure de manera transitòria algun tipus de laxant, que serveixi d'ajuda inicial i complement a les pautes dietètiques i higièniques comentades.
• Pot estar indicat l'ús de suplements de fibra (depèn de la situació de cada persona).