Acidifico úric i gota

Preguntes amb resposta

Per què es pot prendre peix blanc i no peix blau quan se sofreix d'àcid úric?

El peix blanc es diferencia del blau principalment pel seu contingut gras. Els blancs tenen menys grassa que els blaus, i aquests últims contenen un tipus de grassa "cardiosaludable" que no és present en els primers. Però no és per aquest motiu que s'ha d'ometre la seva ingesta en cas d'àcid úric. En el peix blau abunden molt més les purinas que en els blancs. Aquestes purinas procedeixen de les nucleoproteínas de cèl·lules musculars que en ser metabolitzades en el nostre organisme es transformen en àcid úric.

Debat, parlen els científics

Es recomana que la presa de fàrmacs que descendeixen els nivells d'àcid úric s'iniciï en persones amb episodis recurrents de gota, presència de tofos o alteració renal. Abans d'iniciar aquest tractament, la persona ha d'estar asimptomàtica i no presentar cap signe d'inflamació articular, ja que en cas contrari, el descens brusc d'àcid úric pot precipitar o prolongar un episodi agut de gota. Per això, el tractament farmacològic en la hiperuricèmia inclou uns certs medicaments com a mesura preventiva que actuen disminuint la inflamació de les articulacions asimptomàtiques (colquicina). Encara que no està establert el temps de la durada amb aquest tractament, sembla ser suficient mantenir-lo entre 6 i 12 mesos després d'haver normalitzat els nivells d'àcid úric. Una altra opció d'ús freqüent és iniciar el tractament amb dosis baixes del fàrmac triat (habitualment alopurinol, que disminueix la producció d'àcid úric en l'organisme) juntament amb la colquicina. No obstant això, els nivells d'àcid úric poden reduir-se tant per disminució de la producció d'àcid úric (alopurinol) com per augment de la seva excreció a nivell renal (fàrmacs uricosúricos). D'altra banda, els experts coincideixen que a més de la teràpia farmacològica, resulta convenient aplicar mesures dietètiques específiques que, encara que no tenen l'efecte dels fàrmacs, se sap col·laboren en la prevenció de les crisis gotoses i en la normalització dels nivells d'àcid úric.

Com cuinar i condimentar?

• Optar per tècniques culinàries que menys grassa aporten als aliments: a l'aigua -cuit o bullit-,  vapor, escalfado-, ofegat, planxa, forn i papillote.
• Pot emprar-se la fritada per a truites, regirat i croquetes, a la temperatura adequada per a absorbir mínima quantitat d'oli.
• Evitar en etapa de remissió després d'un atac agut els fregits, arrebossats, empanats, guisats i estofats.

Perquè el menjar resulti més apetitosa es poden emprar diversos condiments:

• Àcids: Vinagre i llimona.
• Al·liacis: All, ceba, ceba tendra, cebollí, chalota, porro, segons tolerància.
• Herbes aromàtiques: Alfàbrega, fonoll, comí, estragó, llorer, farigola, orenga, julivert, mejorana.
• Evitar les espècies fortes, pebre (negra, blanca, caiena i verd), pebre roig i vitet.
• El vinagre i l'oli (oliva i llavors) poden ser macerats amb herbes aromàtiques.
• En l'elaboració de salses, els vins o altres begudes alcohòliques com a ingredient flambeados poden fer més saboroses diverses receptes (l'alcohol s'evapora durant la cocció).

A més... (no tot és menjar)

Realitzar exercici físic regular d'intensitat lleu a moderada, ja que se sap que esforços intensos també poden provocar un atac agut de gota.