Al·lèrgia a la caseïna

Preguntes amb resposta

Les persones amb al·lèrgia a la llet són més propenses a desenvolupar osteoporosis?

L'aportació adequada de calci durant l'etapa de creixement i desenvolupament corporal, és fonamental per a aconseguir un òptim pic de massa òssia (màxima quantitat de calci acumulat en els ossos), necessari per a prevenir el desenvolupament d'osteoporosi (Veure capítol osteoporosi), relativament freqüent en dones després de la menopausa i en persones d'edat avançada.

En persones amb al·lèrgia a la proteïna de llet, aquesta situació sol comprometre de manera important el fet de cobrir els requeriments de calci, ja que els productes lactis, entesos com aquells elaborats amb llet de vaca fonamentalment, es consideren la principal font de calci de la dieta habitual. Això suposa un factor de risc en l'aparició i desenvolupament d'osteoporosi, major en aquelles persones predisposades genèticament, sinó se substitueix la llet per altres aliments rics en calci.

Debat, parlen els científics

L'alimentació del nen en el seu primer any de vida és decisiu per a potenciar les defenses naturals de l'organisme enfront d'al·lergògens alimentaris. Els experts en Al·lèrgia i Immunologia coincideixen que l'alimentació materna hauria de mantenir-se, almenys, en el primer any i retardar la introducció d'aliments potencialment al·lergògens, sobretot quan existeixen antecedents genètics familiars que predisposen a sofrir al·lèrgies.

D'altra banda, l'estudi de la reactivitat creuada està permetent esbrinar quina relació existeix entre al·lèrgies produïdes per elements tan dispars com el làtex i una fruita com el kiwi: "L'individu, quan desenvolupa al·lèrgia a uns certs elements, com per exemple al làtex, fabrica una classe d'anticossos sense especificar enfront d'una proteïna present en el làtex. Curiosament, part d'aquesta proteïna és comuna a la proteïna del kiwi, de tal manera que la IgE específica que estava dirigida enfront de la proteïna del làtex reconeix també la del kiwi".

Les relacions creuades descrites en els últims anys no han estat fàcils d'establir, ja que en el regne vegetal trobem al·lergògens presents en multitud de productes alimentosos que, a més, no estan relacionats genèticament.

La prevalença de les al·lèrgies alimentàries s'ha incrementat notablement en els últims anys, sent molt més freqüents en la població infantil que en l'adulta. La incorporació precoç d'aliments a la dieta infantil ha fet que en el sistema immunològic immadur es reconeguin com a al·lergògens substàncies que no es tenien per què reconèixer.

"Dins de 20 anys les al·lèrgies afectaran la meitat de la població europea", segons Consuelo Martínez Cócera, presidenta de la Societat Espanyola d'Alergología. Així com els països nòrdics aconseguiran aquest 50% d'índex de prevalença a Espanya calculem que arribarem a un 30%".

Com cuinar i condimentar?

• Preferir aquelles tècniques culinàries menys grasses: amb aigua -cuit o bullit, vapor, escalfado-, ofegat, planxa, forn i papillote.
• Utilitzar moderadament fregits, arrebossats, empanats, guisats i estofats (desgreixar en fred, millora la seva conservació i la seva qualitat nutricional).
• Perquè el menjar resulti més apetitosa es poden emprar diversos condiments: alfàbrega, fonoll, comí, estragó, llorer, farigola, orenga, julivert, mejorana, pebre, pebre roig, safrà...
• El vinagre i l'oli (oliva i llavors) poden ser macerats amb herbes aromàtiques.
• En l'elaboració de salses, els vins o altres begudes alcohòliques com a ingredient flambeados poden fer més saboroses diverses receptes.

A més... (no tot és menjar)

• Convé portar una targeta en la qual s'indiqui que la persona és al·lèrgica a l'aliment concret.
• Dur a terme uns hàbits de vida saludables. Dormir diàriament un mínim de 7-8 hores, practicar de forma regular exercici físic i evitar situacions habituals d'estrès emocional, contribueixen positivament al manteniment d'un bon estat de salut.
• L'exposició controlada als raigs ultraviolats del sol contribueix a la síntesi sota la pell de vitamina D, per la qual cosa la millor manera d'aconseguir-la és passejar en dies de sol.
• La pràctica regular d'exercici físic adaptat a les característiques de cada persona afavoreix el manteniment de la densitat òssia.
• Acudir a reunions de persones amb el mateix problema, ajuda a compartir les pròpies experiències i enriquir-se amb els coneixements dels altres.